Per fi

Per fi ha arribat el moment, per fi sento que els meus peus comencen a enganxar-se al camí, per fi les portes obertes es van ajustant tancant al meu darrere, perquè és difícil volar mentre tens cadenes que et lliguen a terra.

Ja era hora

Ara mateix em trobo immers en els darrers preparatius, queda molt per fer i ja he fixat la data, serà el 12 d'abril. Encara em queden molts assumptes per resoldre, coses intrascendents i coses de vital importància es barregen entre elles restant-me hores i retenint-me entre preparatius. Els preparatius és la part de tots els viatges que menys m'agrada. Sé que hi ha gent que gaudeix dels preliminars tant o més que del fet en si, sé que hi ha gent que planifica en detall cada passa que donarà, sé que hi ha gent que creu que sense planificació no es duen a terme aventures sinó que es fan tonteries. Jo no sóc així, m'avorreixen els preparatius, m'esgoten les compres, les mesures i els plànols. Sóc més timoner que navegant.

Últimament em sento cansat, incapaç de dur-ho tot a terme en el poc temps que em resta, però de sobte es desperta aquell pirata que viu adormit dins meu i comença a cridar amb la seva veu rogallosa i autoritària: "amunt les veles! tu, grumet d'aigua dolça, deixa de badar i tiba el cordam! timoner prou de tonteries! tots els mariners als seus llocs! prepareu el vaixell per salpar!". És incorregible, però alhora és tant part de mi que no sabria estar sense ell.

Així serà doncs. Hi ha persones que desitgen conèixer la ruta que seguiré quan no la conec ni jo mateix, hi ha persones que volen saber quin material m'enduré i jo encara no ho tinc clar del tot, volen saber si escriuré, si es podran ajuntar en alguna etapa del periple, ... moltes persones volen ajudar i això em fa sentir estrany.

Faig el que vull perquè no fer-ho és estúpid. No planifico perquè em sembla impossible preveure el que passarà demà quan no sóc capaç d'entendre ni el que m'ha passat avui.

Durant aquesta setmana han de tancar-se moltes incògnites, incògnites de tot tipus que em tenen l'estomac revoltat i amb un nus estrenyent-se amb més força a cada instant que passa. Així ho espero, així ho desitjo i així ho he de fer possible.

Per fi sóc conscient que me'n vaig, per fi sóc conscient que el vaixell ha de salpar encara que no estigui completament preparat, per fi començo a veure clara la possibilitat d'una fugida endavant.

Escollir el vaixell i la ruta

Quan et plantejes anar a trobar Ithaca tot sembla molt senzill, els problemes comencen quan s'acosta l'hora de fer-te a la mar. Cal trobar un vaixell amb el qual puguis confiar, cal preveure unes bodegues suficientment àmplies perquè puguin encabir el menjar i l'aigua que necessitaràs durant aquelles jornades que no petjaràs cap platja hospitalària i cal assegurar-se que el velam serà capaç de suportar els rigors d'una mar sempre voluble i traidorenca.

Aquest viatge, a diferència de molts altres, requereix una preparació especial doncs és impossible conèixer per endavant cap a on et dirigiràs, tot i així es fa necessàri establir un rumb general i recorrer totes les tabernes del port escoltant històries dels mariners veterans i, alhora, ser capaç de distingir entre les rondalles i les històries veridiques.

En el meu cas el plantejament era molt senzill en els seus inicis. 3 mitjans de transport no motoritzats i una volta a la península hispànica per conèixer els seus meus límits. El projecte consistia a desplaçar-me de Tarifa al Cap de Creus en kayak, canviar el kayak per la bicicleta al Cap de Creus i dirigir-me fins a Finisterra i després recular de Finisterra al Cap de Creus tot vorejant la costa caminant.

Després de molt informar-me he arribat a la conclusió que aquesta primera aproximació necessitava uns quants replantejaments per poder-se adaptar a les meves condicions actuals. En primer lloc es va presentar el problema de la logística (com aconseguir un kayak a Tarifa, què fer-ne quan arribés al Cap de Creus, com aconseguir una bicicleta al Cap de Creus, què fer-ne a Finisterra, ...), en segon lloc es va presentar el problema de la disponibilitat temporal (quan de temps es necessitava per a dur a terme cada etapa del viatge, quina època de l'any era la millor per a realitzar cadascuna de les etapes, ...).

Finalment i degut a les limitacions materials i cronològiques he decidit que confiaré en les veus experimentades que em sugereixen una aproximació més modesta (al cap i a la fi no em considero ni de lluny tant capacitat com els herois helenics), tot i així intentaré mantenir l'esperit que va impulsar aquesta travessa.

En un principi el viatge seguirà dividit en 3 etapes, la primera consistirà en desplaçar-me en kayak des de Llançà cap al sud durant un cert temps i posteriorment retornar al punt d'origen. Una vegada hagi retornat a Llançà la segona etapa consistirà en travessar els pirineus d'est a oest fins a Roncesvalles en bicicleta i d'aquí seguir fins a Finisterra seguint el famós Camino de Santiago. Una vegada arribat a Finisterra retornaré fins a Hondarribia seguint la menys coneguda Ruta del Norte de forma inversa encara utilitzant el mateix mitjà de transport. Si en aquest punt del viatge encara no he trobat l'esquiva illa (cosa que se'm presenta molt probable a priori), realitzaré a peu el camí més dreturer possible entre Hondarribia i la mar Mediterrània, camí que em portarà fins a Banyuls-sur-mer.