dimecres, 2 de juliol del 2008

pas a pas

De sobte alguna cosa em desperta, serà que ja he dormit prou hores? no... és mitja nit.

Serà que fa fred? no... calor? no... què pot despertar-me a aquestes hores de la matinada amb encara molta son per gastar i sense deixar rastre?

un moment...

la comprensió arriba sempre de sobte com els atropellaments i les malalties venèrees, i tal com passa amb les dues coses quan t'adones que tens un problema ja és massa tard per fer-hi res. He descobert unes quantes mentides sobre la meva vida, vaja que he desobert que un munt de coses que considerava veritat senzillament no ho són... i aquest és un mal descobriment (de fet és el pitjor des del de l'urani-235) un descobriment que m'ha deixat al mateix punt que et deixa una veu nèutra que sents estant de viatge dient 'vols dir que no t'has perdut?'... i descobreixes que sí...

tants quilòmetres descobrint mentides i no haver estat capaç de trobar-me amb cap veritat...