De sobte alguna cosa em desperta, serà que ja he dormit prou hores? no... és mitja nit.
Serà que fa fred? no... calor? no... què pot despertar-me a aquestes hores de la matinada amb encara molta son per gastar i sense deixar rastre?
un moment...
la comprensió arriba sempre de sobte com els atropellaments i les malalties venèrees, i tal com passa amb les dues coses quan t'adones que tens un problema ja és massa tard per fer-hi res. He descobert unes quantes mentides sobre la meva vida, vaja que he desobert que un munt de coses que considerava veritat senzillament no ho són... i aquest és un mal descobriment (de fet és el pitjor des del de l'urani-235) un descobriment que m'ha deixat al mateix punt que et deixa una veu nèutra que sents estant de viatge dient 'vols dir que no t'has perdut?'... i descobreixes que sí...
tants quilòmetres descobrint mentides i no haver estat capaç de trobar-me amb cap veritat...
Serà que fa fred? no... calor? no... què pot despertar-me a aquestes hores de la matinada amb encara molta son per gastar i sense deixar rastre?
un moment...
la comprensió arriba sempre de sobte com els atropellaments i les malalties venèrees, i tal com passa amb les dues coses quan t'adones que tens un problema ja és massa tard per fer-hi res. He descobert unes quantes mentides sobre la meva vida, vaja que he desobert que un munt de coses que considerava veritat senzillament no ho són... i aquest és un mal descobriment (de fet és el pitjor des del de l'urani-235) un descobriment que m'ha deixat al mateix punt que et deixa una veu nèutra que sents estant de viatge dient 'vols dir que no t'has perdut?'... i descobreixes que sí...
tants quilòmetres descobrint mentides i no haver estat capaç de trobar-me amb cap veritat...
7 comentaris:
Potser la veritat l'has trobada ara, reconeixent les mentides. I segur que els kilòmetres i les hores de son calien per veure-ho.
Quanta gent sap o s'adona que alguns dels punts de la seva vida estan basades amb mentides?
Potser, en l'inici això era una veritat que, en els anys... s'ha anat trasgibersant, canviant, mutant cap a esdevenir una mitja veritat o una mentida.
L'important...descobrir-ho a temps com per poder-ho canviar!
petitacriatura, desitjo que tinguis raó i descobreixi que tot ha valgut la pena
yawara, en el canviar (el que es diu canviar) és on hi ha la verdadera dificultat
VIATGES
¿on podríem anar que els anys passessin més lentament? Feixugament sotmesos a la caducitat del temps, no hi ha cap viatge que pugui alliberar-nos per sempre més de dubtes i temences, i és bo saber-ho sempre abans d'emprendre'l.
Més enllà de neguits i entusiasmes,
potser el guany dels viatges és l'espai que hi descobrim de nosaltres mateixos i que tal volta hauria restat fosc sense la llum d'aquelles noves rutes.
MMP
tothom arribem a port quan estem prparats per fer-ho. Alguns triguem més, altres menys.
cadascú al seu temps, encara que sovint ens queda el regiust amarg de no haver sabut veure abans el que avui és tant clar com el dia.
Senyor Calypso, vull pensar que el seu viatge a Ithaca no s'ha acabat aquí... M'agrada llegir-lo, sap? Una abraçada.
MMP: i no seria fantàstic trobar la forma d'alliberar-nos de totes les temences d'una vegada per sempre?
elquemaietvaigdir: els regustos amargs formen part de la vida de tots nosaltres, malauradament
petita: aconseguiré que aquest viatge no s'acabi aquí de tota forma l'estiu profund sempre és una època complicada per a mi, la calor em fregeix l'inspiració. Porto més bé l'humitat ;)
Publica un comentari a l'entrada