Seguir adelante es fácil. Volver atrás exige un esfuerzo de voluntad, porque resulta mucho más difícil.
-- Terry Pratchett, Piromides.
Al final els genolls, el cap i el cor s'han posat d'acord. Ha costat que arribessin a acords però després d'una llarga discusió(que havia durat ja massa dies) han decidit que, per ara, deixaré la cerca física d'Ithaca. En part és una pena per a mi haver de deixar de viure en el camí, en part em fa ràbia haver de fer-ho per culpa de molèsties físiques, dic en part perquè sóc conscient de la gran sort que tinc de poder decidir gairebé lliurement deixar-ho en aquest punt; dic en part perquè començo a comprendre part del que he guanyat en aquests temps, dic en part perquè no crec ser capaç de deixar de buscar Ithaca d'una forma o altra.
Avui he vist el capità ordenar als mariners posar rumb a casa amb cara de pocs amics i els ulls vermells de ràbia, avui he observat al navegant guardar amb cura i amor cadascún dels seus mapes i cartes de navegació dins la seva maleta marró, avui he pogut veure el timoner comandar el timó amb mans relaxades ara que coneix la zona per on naveguem, avui he descobert al grumet plorar d'alegria quan ha cridat "Terra a la vista" des de la cofa, avui m'he fixat que la companyia de ballarins i músics discutien amb veu baixa les aventures viscudes amb la cara que posa la gent del seu ram quan comprén que els espera un temps d'inmobilitat, avui he escoltat la veu rogallosa del peregrí donant gràcies per haver pogut tornar després de complir el seu somni, avui he estat una mica melancòlic fins que el joglar m'ha mirat als ulls i m'ha dit amb la seva veu inflexible "l'aventura no s'ha pas acabat, xabal, no ara que ja sabem tant sobre Ithaca, no ara que coneixem les nostres limitacions, no ara, no ara, no ara a menys que tu deixis morir la flama; ho faràs? Al cap i a la fi els vaixells s'arreclen."
Moltes persones en aquest passeig que he fet m'han fet adonar que el camí no s'acaba quan tornes, el camí s'acaba quan deixes de pensar en ell, quan deixes de recordar que el camí comença a la porta de cada casa i s'estén fins a regions amb les quals no ets capaç ni de somniar. Al cap i a la fi camí i vida haurien de ser sinonims.
Avui he vist el capità ordenar als mariners posar rumb a casa amb cara de pocs amics i els ulls vermells de ràbia, avui he observat al navegant guardar amb cura i amor cadascún dels seus mapes i cartes de navegació dins la seva maleta marró, avui he pogut veure el timoner comandar el timó amb mans relaxades ara que coneix la zona per on naveguem, avui he descobert al grumet plorar d'alegria quan ha cridat "Terra a la vista" des de la cofa, avui m'he fixat que la companyia de ballarins i músics discutien amb veu baixa les aventures viscudes amb la cara que posa la gent del seu ram quan comprén que els espera un temps d'inmobilitat, avui he escoltat la veu rogallosa del peregrí donant gràcies per haver pogut tornar després de complir el seu somni, avui he estat una mica melancòlic fins que el joglar m'ha mirat als ulls i m'ha dit amb la seva veu inflexible "l'aventura no s'ha pas acabat, xabal, no ara que ja sabem tant sobre Ithaca, no ara que coneixem les nostres limitacions, no ara, no ara, no ara a menys que tu deixis morir la flama; ho faràs? Al cap i a la fi els vaixells s'arreclen."
Moltes persones en aquest passeig que he fet m'han fet adonar que el camí no s'acaba quan tornes, el camí s'acaba quan deixes de pensar en ell, quan deixes de recordar que el camí comença a la porta de cada casa i s'estén fins a regions amb les quals no ets capaç ni de somniar. Al cap i a la fi camí i vida haurien de ser sinonims.
ultr eia et sus eia
3 comentaris:
Esperem que el retorn a port et sigui faborable, alegre i més interessant del fins ara sospitat... el camí a Ithaca és llarg, dur però també interessant, divertit i savi.
Que els Déus et siguin faborables, compte amb Posidó i les sirenes i pensa que segurament els que t'estimen t'esperen Marc Calypso, i que estaran contents de veure't i recordar amb tu, el teu camí... i és que és el que teniu els joglars... la gent us envolta i us escolta embabacats les vostres aventures i notícies de terres desconegudes.
ooh... però, però... però hi haurà més viatges, no?
yawara, gràcies pels teus bons desitjos.
nimue, intentaré que els viatges no s'acabin per a mi i, naturalment, seguiré mostrant-los en aquesta finestra que tantes coses bones m'ha donat.
Publica un comentari a l'entrada