-Tu i jo podríem passar, Gandalf, i segurament l'elf també però si seguim endavant serà la fi per a tots els altres.
-És veritat. La muntanya ens ha vençut; tot i així si no podem passar per damunt passarem per sota.
Paraules assenyades(recordades segurament amb no massa exactitut) pensades per un escriptor genial on els hi hagi. Tal com ell ja ens feia veure en el seu famòs llibre, l'home res pot contra la natura; això mateix m'ha passat a mi, la porta dels Pirineus m'està tancada amb clau i forrellat; malgrat tot, tal i com van fer Frodo i els seus companys m'he buscat un camí alternatiu per seguir el meu viatge cap a Ithaca... L'opció escollida després de considerar tots els condicionants ha estat seguir(en sentit contràri) el camí de Sant Jaume que em durà fins a Montserrat.
Des de Montserrat cap amunt... el navegant encara està planificant la ruta.
S'em fa molt dur, després de tants dies en moviment, que les condicions meteorològiques sumades a petits problemes físics(provocats per les primeres) m'hagin obligat a abandonar el progecte de tornar pels Pirineus. És dur perquè, tot i que em sentia ilusionat en cada etapa del recorregut, aquesta darrera part era la que em feia més gràcia de dur a terme. No és senzill seguir donant una passa rera l'altre caminant endavant quan el teu cap està posat en un altre camí; tot i així potser és que Ithaca no era on jo m'havia imaginat i aquest nou rumb serà el que m'hi portarà.
Des de Montserrat cap amunt... el navegant encara està planificant la ruta.
S'em fa molt dur, després de tants dies en moviment, que les condicions meteorològiques sumades a petits problemes físics(provocats per les primeres) m'hagin obligat a abandonar el progecte de tornar pels Pirineus. És dur perquè, tot i que em sentia ilusionat en cada etapa del recorregut, aquesta darrera part era la que em feia més gràcia de dur a terme. No és senzill seguir donant una passa rera l'altre caminant endavant quan el teu cap està posat en un altre camí; tot i així potser és que Ithaca no era on jo m'havia imaginat i aquest nou rumb serà el que m'hi portarà.
7 comentaris:
Jo no hi crec gaire en les casualitats, així que penso que si el teu camí a Ithaca ha de passar pel camí de Sant Jaume fins a Montserrat, alguna raó hi ha d'haver. Ja ens ho descobriràs.
Molts ànims i espero que els petits problemes físics no siguin importants.
Des d'aquí, empenyem, com sempre.
(Unes fotos precioses les que penges!)
JA SABEM TOTS QUE HI HA CAMINS MÉS FÀCILS I D'ALTRES MÉS DÍFICILS PERÒ LA QÜESTIÓ ÉS ARRIBAR EL FINAL DEL CAMÍ, ARRIBAR A BON PORT, ÉS IGUAL EL CAMÍ QUE ESCULLIS, EL MÉS IMPORTANT ÉS APENDRE DELS IMPREVISTOS QUE ET VAN SORGINT I COM RESOLDRE'L. MOLTA SORT EN EL CAMÍ QUE US QUEDA DE TORNADA. DES D'AQUI US ENVIO ENERGIA POSSITIVA I MOLTA FORÇA PER CONTINUAR. ENDAVANT!!!
D'una cosa podeu estar segur el vostre viatge ha estat molt profitós, per vosaltres i per tothom en general.Des que vau marxar no ha parat de ploure, aquesta aigua tan necessitada i tan esperada i que us ha fet replentajar tantes coses i tans camins... Des d'ara se us podrá anomenar "Els homes de la pluja".
Molts anims i molts records.
Ànims! que ja us queda poc!!
Pel nord la veritat és que molt bé: ens fa calor i molt de sol. És el que té viure a Alemanya, i és el que té el canvi climàtic!
Vinga, una abraçada als dos i feu fotos! També en vull veure una amb la teva cara, calypso! Que vull saber si tens barba, cabell llarg o auqestes coses que una s'imagina d'un personatge tant aventurós!!!
:)
nat
potser el camí és el de menys...potser l'important és el que hi aprens, el que vius i el que experimentes...oblidar les expectatives, el que esperaves, el que t'imaginaves...disfrutar la realitat, l'aquí i ara, la improvització, la flexibilitat...
El millor camí és el camí possible
Molts petons i abraçades!!!!!
Tot això es molt emocionant, sort que puc seguir-te els passos sino es faria molt dur no saber ni allà on pares.
Aquesta nit tornaré a mirar "hacia Rutas Salvages"..
petó
petitacriatura, gràcies per la teva empenta i el teu optimísme, t'asseguro que des d'aquí es percep amb tota intensitat i s'agraeix amb plaer i alegria.
la prima, gràcies per la teva energia, la faig servir cada dia per a seguir endavant en aquests camins pedregosos. Intentaré aprendre tant com pugui
és veritat que la pluja és bona per a tothom, de fet ja penso que també ha estat bona per a mi. El camí que necessites recòrrer no sempre és el que has planificat.
habitant del nord, per desgràcia ja queda poc del meu caminar... pel que fa a la foto si no et fa res t'hauràs de conformar amb una descripció ;)
anna, tens molta raó en el que dius, i la flexibilitat que he aprés ens aquest caminar incert intentaré no oblidar-la en l'esdevenidor.
... hacia rutas salvages... tinc ganes de tornar-la a veure, tinc ganes de tornar-te a veure, he aprés a no veure la distància que em separa de les persones estimades sinó en lo proper que em sento d'elles durant el meu diàri deambular. Gràcies per ser-hi.
Publica un comentari a l'entrada