ultreia et suseia

Petites joies, petits instants fugissers que em fan pensar en un món ja oblidat, un món en el qual "el progrés" encara no havia arribat, un món dur, uns temps sense pietat que no perdonaven cap errada, un entorn màgic amb els seus animals encara no acostumats a la presència d'essers humans. Un món de somni on un joglar s'hi pot sentir com a casa, un món on les fades es troben més properes i les persones més llunyanes, un món per somniar.

A la montaña la puedes amar, chabal, pero primero y sobre todo la tienes que respetar. Mejor no subas de momento, no ves que mira mal?

En fi, que el veterà navegant del meu vaixell ha decidir buscar aigües més tranquiles per uns dies, la tripulació està apunt d'amotinar-se degut al fred, a l'humitat, a la neu i a l'extrema duresa dels camins a trepitjar. Sort que el capità, tot i pirata, té un punt d'assenyat.

Cada dia que passa és un dia més que visc, cada dia que visc és un dia que no he perdut, cada dia que no perdo em sento més lliure, cada engruna de llibertat de la que gaudeixo ara és un dia que passa.

Els moments màgics no deixen de passar ni tant sols en les altures desolades d'aquest pirineu tant dur, les coneixences especials també ocòrren en aquests llocs desangelats; és una experiència realment enriquidora haver pogut compartir uns quants dies de viatge amb un vell mariner curtit en mil batalles que, a més a més ha tingut la delicadesa de presentar-nos una ànima blanca, la "Reme" una joia entre les dones i un regal del cel al mig de la terra.

Un post inconnex i estrany... esto es lo que hay, como lo diria