De mar a mar travessant la península, per sobre les muntanyes i a prop dels rius així he corregut per aquestes terres hispànes coneguent persones especials i visquent moments únics, també hi ha hagut moments durs i difícils i gent amb qui no he conectat gens. Tot forma part del camí, tal com em va dir un italià molt estrafolàri: "despues de una subida siempre hay una bajada però todo esto es muy bonito eh!!!"
Una vegada arribat al cap de finisterra em va envaïr una baixada d'energia deguda al fet d'haver aconseguit la fita que has perseguit durant tantes jornades, així és com ha de ser. El que toca ara és agafar energia suficient per encarar la resta de camí que encara em resta fer. La companyia de joglars "viatge a ithaca" no acaba les seves representacions tant aviat així que encara ens queden moltes aventures per viure, moltes notícies per portar de poble a poble i molts paisatges especials per observar i gaudir.
Quan ets a la fi del món i l'horitzó s'amplia moltes coses passen per la teva ment; algunes de bones, altres de dolentes i algunes que mai es compliràn per anys que passin. Desitjos mig expresats, promeses complertes, cicatrius i marques que portaré amb mi fins que sigui vell i la memòria em falli. De totes formes viure lliure és això, fer el que necessites i no el que vols.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada