Una vegada passat per gran part de la ruta pirenaica vaig decidir seguir totes aquelles veus que em deien: "a ver joven, és un poco pronto para hacer la pirenaica, usted no va a mojar-se hoy pero frio va a passar. I cuidese de la nieve". Total que la duresa de la ruta(que en si ja és força elevada) es veu exessivament incrementada pel fanguissar i el never en què s'han convertit els camins. Així les coses vaig decidir seguir els consells d'un peregrí veterà i dirigir-me de pet cap a enganxar amb el camí Aragonès cap a Santiago.
Ja fa uns quants dies que em trobo en el camí i la veritat sigui dita, aquest està envoltat d'una màgia molt especial. No puc parar de trobar-me amb persones d'una força i una energia que conecten molt fàcilment amb mi i em fan pensar que realment hi ha formes molt diferents de viure en aquesta societat globalitzada i de pensament únic.
En aquest moment em trobo a Puente la Reina, el punt d'unió entre el camí Aragonès (camí d'una màgia molt especial que recomano, sobretot, per fer a peu; gaudint de les vistes corprenedores i dels passatges únics entre esbarzers i flors aromàtiques) i el camí francès.
El millor fins ara: les vistes i les persones úniques amb qui m'he creuat.
avui tampoc hi ha imatges degut a les mancances de les instal·lacions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada