ballant amb els cavalls

País vasc terra de núvols, terra d'immensos camps d'herba, terra de cavalls pastant entre la boira. Ja he començat la part a peu del meu nostre viatge cap a Ithaca, el fet d'haver canviat la pala i el kayak o les rodes per unes bones sabates m'ha donat una perspectiva diferent dels dies. Caminar té l'estranya màgia de permetre't pensar, meditar, fabular, imaginar, dibuixar, cantar, mirar, aturar-te, saltar, perdre't, tocar, ... un munt de verbs que els altres mitjans de transport no em permetien. Tot i estar encarat cap al cap de creus, la climatologia no em dóna ni un sol dia de respir, pluja, fred i vent estàn essent els meus companys constants cada dia i cada nit.

La climatologia imperant i la complexitat tècnica del recorregut m'ha fet canviar la planificació prèvia de fer l'hrp i m'he decidit a encarar el gr-11. Aquest darrer trajecte (tot i ser igual de dificultòs que el primer) té l'avantatge d'estar marcat en gran part del seu recorregut cosa que ajuda un pèl quan has de creuar els pics muntanyosos entre la boira. També complica la qüestió de fer l'hrp el fet de no tenir la visibilitat suficient per orientar-me correctament. Malgrat això crec poder afirmar que aquesta petita modificació en el rumb és, gairebé, inapreciable doncs els dos recorreguts passen més o menys per allà mateix; fins i tot comparteixen trams en força punts.

Espero que encarant l'estiu el clima derivi cap a més solejat (si més no per encarar les etapes de més altitud en el meu recorregut futur), tot i així...

sempre endavant - mai endarrere.