Setmana estranya en la que se m'ha complicat l'existència de la setmana que vé. Molts problemes per la següent setmana en l'apartat laboral de la meva vida, se'm planteja una setmana força estressant però estic molt motivat i espero sortir-me'n amb elegància i amb bon humor. Hi ha moments em què em dóna la impressió que la gent es pensa el món s'ha d'acabar d'un dia a l'altre... aix...Tal com deia una persona a qui jo considerava molt sàvia: "Ni lo bo ni lo dolent dura per sempre" (en aquest punt sempre hi afegia un somriure murri mentre feia una pausa i llavors continuava dient més fluix) "per sort".
En aquest cap de setmana he començat amb els acomiadaments, sempre és una experiència estranyament emocionant i enriquidora separar-te de les persones que aprecies quan saps que l'allunyament es prolongarà força en el temps.
De moment ja puc considerar tancats gran part dels assumptes que tenia pendents per deixar solucionats abans de marxar, tot i així encara em resten 3 detalls que he de solucionar durant aquesta setmana; no espero trobar-me amb grans trabes tot i que sóc conscient que hauré de fer ús de molta energia per ser capaç de tancar-ho tot amb el poc temps de que disposaré.
Els dies transcorren lentament entre preparatius, comprovacions, recomprovacions, peticions per deixar clar el recorregut que seguiré, cerca de fòrmules per mantenir el contacte, controls administratius i càlculs econòmics. Tinc ganes que arribi el proper dissabte i que pugui deixar anar el pirata i li senti cridar amb veu ben alta "deixeu anar les amarres! salpem!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada