dissabte, 12 d’abril del 2008

som-hi!

Deixeu anar les amarres! Isseu les veles! ... Vinga mariners d'aigua dolça que ha arribat l'hora.
Salpem!

Jeje ara si que ja va de debó, demà avui és el gran dia. Potser no és una opció gaire intel·ligent estar-me de festa fins altes hores de la matinada tinguent en compte el que m'espera... però actuar de forma mesurada i intel·ligent tampoc és gaire usual en mi.

4 comentaris:

Mohica ha dit...

Finalment el dia de la vostra partida ha arribat. Enrere queden dies de nervis, nits de neguits, hores de preparacions i estones de planificacions. Ara ja nomès queda remar, pedalar i caminar cercant Íthaca. Els menys afortunats, que ens quedem a terra, no sense ganes de poder-vos acompanyar en aquest vibrant viatge, us anyorarem.
Espero que els vents us siguin favorables, que el sol us acompanyi, que les sirenes no us separin del vostre camí i que les estrelles us relaxin en la nit.

PetitaCriatura ha dit...

Som-hi!! Molta sort, valent, i gaudiu al màxim l'experiència!

Anònim ha dit...

Bé... se'ns dubte que l'important és el camí i en el que en ell aprens... les fites estan bé per no rendir-se però qualsevol punt que sigui anar més lluny del que mai has anat o pensat que gosaries anar és una fita prou important.

Ànims i a no rendir-se... i sobretot... "vigila les teves pases "petit" hòbbit" :P

Marc Calypso ha dit...

mohica no et preocupis, nosaltres ja pensem (d'en tant en tant) en els que us heu quedat a terra.

gràcies petitacriatura, la veritat és que intentaré gaudir al màxim possible de cada instant.

yawara, gràcies per la teva visita; ja miraré de vigilar els meus passos... però ja saps tu que a vegades és massa difícil...