us heu preguntat mai on neixen les onades? jo, últimament si... des que aprenc el significat de paraules com "vent de força 2" o "marejol" o "maregassa" o "mar de fons"... també estic aprenent a distingir quines zones del mar tenen roques amagades sota seu i quines em poden ajudar en el meu lent caminar. Vaja que el pirata que resideix dins meu cada vegada agafa més i més força i això és una sort.
la pregunta del principi us pot semblar estranya però quan et passes tot un dia senser arreserat sota una caseta veient ploure i bufar el vent, tens molta estona per pensar en aquest tipus de detalls. El que he descobert és que les onades neixen al bell mig del mar on habita una tortuga gegant que passa gran part del dia dormint tranquilament però que en certs moments (degut a algun tipus de malson) mou els seus músculs espasmodicament per provocar les poderoses onades que bateguen amb força contra la costa.
Se'm fa molt díficil imaginar les famílies que anys enrera depenien integrament de la pesca obtinguda per sobreviure. Aquells pares que es veien lligats a terra sense poder anar a buscar menjar mentre els seus fills els miraven amb ulls famèlics. I tot degut a la crueltat de la mar, la senyora de les aigües i la donadora de vida i de mort.
Demà sembla que tampoc podré arrencar (degut a les contradictòries versions sobre la metereologia), però a vegades els pirates se la juguen més del que farien altres humans. Per tant és possible que demà intenti la tornada cap a llançà.
La veritat és que el kayak és un mitjà de transport fantàstic (més adient per a mesos més càlids) però té el problema que si la mala climatologia et clava a terra, et limita molt els moviments; doncs és complicat allunyar-te d'ell i realitzar altres activitats no relacionades amb avançar viatge.
Com que ara sembla que s'apropen dies difícils és molt probable que intenti arribar a la bicicleta més aviat millor i tot del que havia previst en un principi, això significa estar-me menys dies al mar, cosa que trobaré molt a faltar perquè l'experiència està essent de les millors de la meva vida. Entre el molt que he après aquests dies, els coneixements sobre vents, onades i les vistes fabuloses de què he pogut gaudir puc assegurar que trobaré molt a faltar els dies que faci de menys en kayak; però estar-me dos dies a la mateixa caseta, lligat de mans i peus i sense la seguretat de tenir una finestra de bon temps suficient per a poder tornar és més del que es pot demanar a algú que tot just està començant el seu viatge.
Per tant intentaré arribar a llançà el més aviat possible, tinguent en ment que la climatologia pot fer que fins i tot arribi més tard del que vaig calcular. Esperem que no.
El mar és molt més dur del que jo em pensava abans de començar aquest periple. Només per haver après això i per haver conegut la gran tortuga ja val la pena haver intentat arribar a ithaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada