dimecres, 16 d’abril del 2008

diari de bord - segona entrada

Després d'uns quants dies navegant per les aigües del meditarri, podria resumir les meves experiències en tres frases: "paisatges encisadors", "fred intens", "superpoblació de certes àrees". Val a dir que aquesta època de l'any no és la millor per a fer una ruta en kayak ni tan sols pel mediterràni... de tota forma l'experiència està essent molt enriquidora; les vistes dels penyassegats de la zona nord de catalunya són realment fabuloses i fan oblidar completament els petits entrebancs probocats per la mar arrissada i el vent traïdorenc.

Durant aquests dies hem pogut observar paratges fabulosos que m'apunto a l'agenda per visitar tot caminant quan disposi de temps per fer-ho. Com a nota negativa m'agradaria comentar la lletjor superpoblada de la zona del golf de Roses...

Avui ha fet un dia especialment negatiu per la navegació i m'he vist obligat a aturar la marxa després de només 3 hores de navegació... una llàstima perquè fins que s'ha girat mala mar i vent la cosa prometia. El punt més positiu d'avui ha estat el moment en què he creuat "la foradada" (un forat en una penya que permet que el mar l'atabessi de banda a banda i per on es pot passar en kayak); tant fent l'aproximació, com en el moment de sortir, com mentre creuava el forat he pogut sentit amb tota contundència la força salvatge del mar desfermat i del vent colpidor... una experiència que no crec que pugui repetir mai amb la mateixa intensitat. Brutal!

Els dies navegant també tenen la part positiva d'anar-me allunyant de la cotidianitat que deixo enrere... paradoxalment, tal com em passa sempre que viatjo, cada vegada sento amb més força la presència virtual o espiritual de les persones estimades que deixo enrere.

Durant els últims dies ha estat per a mi molt senzill sentir-me com un dels mariners que creuaven aquestes aigües mediterrànies al crit de "a l'abordatge!!!" ... jeje ... el problema d'estar a terra és que el meu cos s'entesta a seguir compensant l'onatge, el que provoca que sempre em fa la impressió d'estar a sobre del kayak :)

Fins la pròpera entrega us deixo amb un parell d'imatges d'aquests dies... gràcies per les vostres mostres d'afecte i per anar seguint aquest recull d'instants escrits en ciber-cafès... amb molta pressa i sense gaires rellegides...


peus, petjades i l'horitzó


kayak, sorra, sal i urbanitzacions

vida, mort i ombra