Bé ja hi sóm pel mig... això del kayak és força més complicat del que mai m'hagués imaginat, avui he estat sis hores remant i en aquest mateix instant noto com si les onades encara no m'haguessin abandonat; tot es mou amb un lleuger vaibé que em fa sentir feliçment marejat.El millor d'avui els paisatges de conte de fades que es poden veure des del mar observant el cap de creus, és una experiència que recomanaria a qualsevol persona amb dosis somniadores. Realment espectacular: el sol, el mar, el vent, les costes rocoses i els pescadors matiners m'han acompanyat durant tot el trajecte.
El pitjor d'avui, l'entrada a cadaquers, una forta maror amb ratxes esbiaxades de vent que han estat apunt de fer-me encallar en les roques d'entrada al port. m'he endut un bon ensurt.
De moment les coses estàn funcionant tal i com esperava tot i la duresa del recorregut. Això si, començo a tenir clar que a tarragona no hi arribaré ni de broma, ni a barcelona tampoc... tindré sort si aconsegueixo visitar tota la costa brava. La metereologia no acompanya especialment en aquests dies i el fred està essent demolidor.
El ciber de cadaqués és caríssim i tens molt poc temps per escriure... aixxx..... però vull acabar amb una foto perquè pogueu tenir una imatge de les vistes que jo gaudeixo durant tot el dia
Tot i que tot just estem al començament de l'aventura ja em començo a adonar de tot el positiu.. tal com deia el poeta: "l'important no és arribar a ithaca, l'important és el que aprens en el camí"
3 comentaris:
ànims, mariner! Des d'hamburg seguim la teva "hassanya"!!! Buenu, veig que tu mateix has vist que 7 navegant cap al sud no impica arribar al delta de l'ebre.... :) Me n'alegro! Em pensava que remaries dia i nit com un boig per poder-hi arribar! Pensa que el delta del Ter també és molt maco...!
Va! ÀNIMS!!! Estem aquí per donar suport!
Una abraçada! Nat i Stephan
Valent. Valent és una paraula que serveix per anomenar la persona que té valentia, que té coratje, que s'enfronta amb allò que li pot causar dany, dolor o por.
Poruc, ja ho sé jo, mariner d'aigua dolça, que no n'ets pas. Així que davant de qualsevol situació que et pugui sorgir en el devenir d'aquest viatge, somriu, ets un valent!
Salut!!
gràcies pels vostres ànims, certament que es reben amb alegria i afecte; sobretot en dies com avui que el vent i el mar no permeten seguir la marxa endavant... però trobar petits entrebancs és gran part del fet de viatjar... un petò a tots
Publica un comentari a l'entrada