El millor que té el camino són les persones que et trobes en el teu deambular per la ruta marcada per les fletxes grogues. Fins a dia d'avui he trobat tot un seguit de personatges especials que fan que aquesta experiència ja valgui la pena només pel fet d'haver-los conegut.
Des d'aquí m'agradaria tenir un record per a les que més m'han donat. L'Inés i la Gemma per fer-me entendre que no cal córrer per arribar als llocs i que les bosses han de ser el menys pesades millor. Al capellà de l'esglesia de Sant Bartolomé de Logroño per fer-me creure altre vegada en la bondat humana i, finalment però no menys important a l'Erika que amb frases com : "me meto en el camino y a tomar pol culo l'universidad" i "Agur" m'han fet veure les coses com són.
Fer el camino no només és caminar sinó aturar-se, fer el camino no només és caminar sinó parlar, fer el camino no només és caminar sinó conèixer, fer el camino no només és caminar sinó visitar monuments, fer el camino no només és caminar sinó crèixer, fer el camino no només és caminar sinó mirar el vent com juga amb l'herba, fer el camino no només és caminar sinó fer la migdiada, fer el camino no només és caminar sinó fotografiar flors; però també he aprés que sinó camines no pots fer cap de les altres coses.
Des d'aquí m'agradaria tenir un record per a les que més m'han donat. L'Inés i la Gemma per fer-me entendre que no cal córrer per arribar als llocs i que les bosses han de ser el menys pesades millor. Al capellà de l'esglesia de Sant Bartolomé de Logroño per fer-me creure altre vegada en la bondat humana i, finalment però no menys important a l'Erika que amb frases com : "me meto en el camino y a tomar pol culo l'universidad" i "Agur" m'han fet veure les coses com són.
Fer el camino no només és caminar sinó aturar-se, fer el camino no només és caminar sinó parlar, fer el camino no només és caminar sinó conèixer, fer el camino no només és caminar sinó visitar monuments, fer el camino no només és caminar sinó crèixer, fer el camino no només és caminar sinó mirar el vent com juga amb l'herba, fer el camino no només és caminar sinó fer la migdiada, fer el camino no només és caminar sinó fotografiar flors; però també he aprés que sinó camines no pots fer cap de les altres coses.
4 comentaris:
em sento malament i brut, estic molt sol tot i no estar-ho; però sembla que hi ha un bri d'esperança molt lluny d'aquí.
Des del contrast de Barcelona segueixo amb entusiasme (i una mica d'enveja sana) la teva aventura dia a dia, les teves sensacions, els teus descobriments.
És fantàstic que hagis obert aquesta finestra que ens permet espiar una miqueta i inhalar una mica del teu aire...
una abraçada molt forta!!!!
Desde l'inici que segueixo els vostres passos, de fet és el llibre que llegeixo cada dia. Em feu patir però també em feu crèixer positivament, no es tracta de guanyar o perdre res, simplement alimentar-vos de tot el que us dona aquesta aventura per seguir siguent més savis i més humans. us admiro i us envejo per tot el que esteu fent, pero també us enyoro!!! ara ja fa masses dies que no us veig. pero no us demanaré que mostreu les vostres rostres en aquestes finestres per on observem tot allò que vosaltres veieu, crec que de fet aquest és un dels misteris que m'ha enganxat a la novel.la.
un petit consell d'un mestre que vaig tenir, per quan estas cansat i creus que no pots més:
"si penses en enfocar l'acció d'una part determinada del nostre cos en una direcció, es crea l'energia necessaria per propulsar el moviment en aquesta direcció"
"on no hi ha res, hi es tot" (proverbi del desert)
PD: tard o d'hora havia d'escriure
us segueixo.......
pilgrim, tu com sempre, segueix així.
anna, gràcies per la teva abraçada i per seguir llegint aquestes quatre ratlles escrites tal com surten.
pura vida, no cal patir per persones que estàn fent justament allò que volen fer; de tota forma has de saber que des d'aquesta banda es pot percebre l'atenció i afecte amb què aneu seguint els nostres passos.
Publica un comentari a l'entrada