de tornada

Des de sempre la tornada ha estat el moment de màxima joia, t'imagines arrivant a casa amb un munt d'experiències i d'aventures viscudes; un munt d'amistats que brillen amb els llambrejos de la novetat; un munt de fotografies que desitges ensenyar a tothom que tingui la paciència o l'obligació moral de veure-les; un munt de regals que donar; un munt de felicitat que no saps de què fer-ne.

Aquesta vegada, per a mi, la tornada agafa tot un seguit de matisos molt diferents. El que se m'ha fet més dificil ha estat la tornada pel mateix camí que havia fet a l'anada. El camí que es dirigeix cap al nord comparteix un tram amb el camí francès a prop de Santiago. Recular per les mateixes localitzacions per les que havies passat recordant la gran energia i emoció que duies al trobar-te tant aprop de Santiago mentre et vas adonant que els paisatges vistos del rebés canvien tant que a vegades són irreconeixibles. Anar recordant cada experiència viscuda en cada bar, en cada trencant, en cada arbre, ... tot això és difícil. El més dificil però és haver-me d'anar acomiadant d'aquests petits sols que han il·luminat els meus dies en el camí, aquests sols de dues cames que són l'unica llum que he rebut desde la meva entrada a Galicia ja fa 10 dies. Aquests petits sols que s'emocionen quan em diuen adéu plens d'energia sabent que tenen la fi del seu viatge tant aprop... i a mi encara em queda la meitat del camí per recòrrer. Una meitat dura però bonica... tinc ganes de veure el sol encara que m'encegui els ulls.

Una de les coses bones de recular és anar-te adonant de com les persones que havies deixat enrere per no tornar-les a veure més, segueixen recordant-se de tu en el mateix instant que et veuen. I mentre se't llencen al coll per abraçar-te, et comencen a fer un munt de preguntes sobre qüestions en les quals tu ja no pensaves desde fa dies. És estrany adonar-me de com, a vegades, les accions dutes a terme en un moment particular segueixen visquent per les altres persones i aquella frase pronunciada en un moment oportú o aquella persona convidada a sopar o ajudada va fent el seu camí independentment que tu hi siguis o no.

Una experiència fabulosa s'està acabant a mesura que em vaig dirigint cap al nord i, cada matí, em demano si serà possible millorar el que ja he vist, fet o pensat. Cada vespre em sorprenc repassant el dia que s'acaba i pensant que avui ha estat el millor dia de tots.

avui més que ahir però menys que demà

P.S. avui el ciber té possibitat de baixar-me les fotos pero jo no m'he endut el cable per fer-ho... quan pugui les penjaré totes...