la pluja una amiga

Jo, com a joglar, he aprés molt i he ensenyat poc. Una de les coses que darrerament he redescobert és que l'ésser humà és una de les criatures més adaptables que hi ha. Molt de temps he passat compadint-me pel fet d'haver de fer les meves actuacions sota l'inclement pluja; ara ella i la seva humitat forma part indisoluble de l'espectacle de la companyia itinerant a la qual pertanyo. Tot fent el nostre camí cap a Ithaca hem aconseguit fer-nos un amb la pluja i el fred, hem aconseguit interioritzar-la tant que s'ha convertit en la nostra amiga i, en aquests moments, el nostre espectacle de musica, llum i colors no seria res sense la presència de la nostra companya de repartiment.

Si amb temps hem pogut aconseguir fer-nos amics de la pluja i incloure-la en el nostre dia a dia, potser serà possible fer-ho amb les altres inclemències que poblen els nostres somnis inabastables.

Milles i milles de mars de terra s'obren davant meu, tots ells amb un onatge difícil de navegar, però amb la força i l'experiència que té a hores d'ara la nostra tripulació confiem en arribar a bon port... extranyament en aquest punt arribar o no a Ithaca comença a perdre rellevància, el més important és seguir endavant, seguir amb les coneixences, seguir amb els paisatges mai imaginats, seguir amb els moments durs ... però bonics.

Des de fa pocs dies una nova cançó s'ha inclòs en el nostre repartiment, una cançó que va aparèixer en els somnis del nostre bard durant una nit de tormenta, una cançó que parla sobre ànimes que caminen agafades de la mà fins i tot en la distància.