divendres, 18 d’abril del 2008

adéu al mar

Després d'haver passat tres dies parat a l'Estartit, avui he deixat el kayak i demà començaré el camí amb bicicleta cap a Finisterra.

Els motius per abortar la ruta en kayak són varis, en primer lloc la climatologia anormalment adversa que ha rodejat aquests dies. En segon lloc hauria de parlar del motiu principal que ha motivat l'aturada d'aquesta etapa del viatge, aquest ha estat el fet que la persona que vaig escollir per assessorar-me en aquest tema (del qual jo no en tenia cap coneixement) va actuar amb certa mala llet incompetència.
Després d'informar-me amb navegants professionals i amateurs he descobert que deixar-me sortir a fer aquesta ruta sense neoprè i/o altres mesures termo-protectores és poc menys que un intent d'homicidi; citant textualment una d'aquestes fonts "ni al meu pitjor enemic li faria aquesta putada".

Si mai aneu a Llançà i voleu fer una excursió per mar, compte amb l'única tenda de kayaks que hi ha... segons la meva experiència no són massa bons professionals.

Així doncs, demà començo la segona part d'aquesta aventura amb el bon regust dels coneixements apresos en el mar i amb els bons pressagis que se m'han donat al trobar una joia entre les hostaleres. L'encarregada de l'hostal "habitacions can pau" de Llançà, un hostal molt agradable i econòmic regentat per una velleta entranyable que ha aconseguit fer-me oblidar el mal tràngol passat.

Això fa que ara em senti ple d'energia per continuar la cerca d'ithaca.

3 comentaris:

Mohica ha dit...

Dels viatges sempre se n'apren alguna cosa, encara que moltes vegades no ens agrada la manera en què ho aprenem, i és que s'ha de ser crític amb les coses que ens trobem, que no desconfiats.

Ser desconfiats ens priva de gaudir de noves sensacions amb persones que no coneixem. Ser crítics ens permet gaudir de millors sensacions amb aquestes mateixes persones.

Això si, moltes vegades, no podem ser crítics amb algunes situacions, simplement pel desconeixement que podem tenir sobre la temàtica, o per no conèixer la totalitat de la situació plantejada.

Llavors això ens fa apendre coses noves sobre una temàtica o situació desconeguda.

Anònim ha dit...

Ei, mariner!
La teva teoria de les onades m'ha obert els ulls i alhora em fa fer rodar el cap... quan jo remava a la Sena (a Paris) també hi havia onades... Creus que la tortuga gegant té fills escampants pel món fent el mateix?

La bici és una bona amiga de ruta. No et deixis enganyar aquest cop i agafa eines i "parches" per si es reventa la roda! I t'aconsello jaqueta i pantalons impermeables! (en plan paravents per tot el cos!)

ànims! Seguim la vostra ruta!

nat i stephan

PS-Fés més fotos!!!

Marc Calypso ha dit...

és veritat el que dius mohica, els mals moments passats no poden influïr en el futur esperat.

gràcies pels vostres consells, nat; em sembla que sí que és possible que la tortuga gegant hagi deixat escampades pel món tot de tortuguetes juganeres.