Ahir era Sant Jordi, diada d'aquesta nostra Catalunya, per a mi va ser un dia molt especial; em trobava enmig d'aquests nostres Pirineus, envoltat per les roques mil·lenàries, la neu pristíssima i el cel més blau que he pogut veure en mesos. Estant allí al mig et planteges si tot allò que veus és un escenàri que han muntat per a tu, o si aquella bellesa està sempre a punt perquè la vegi qui està preparat per fer-ho.
Les sensacions del viatge estàn essent d'alló més bones i, al millorar la climatologia, també estan millorant els meus ànims.
4 comentaris:
Després de molts entrebancs que podeu tenir al camí segur que arribarà un moment en què el camí serà més planer i més tranquil i envers la distància que ens separa seguim pensant amb vosaltres i esperem que estigueu disfrutant d’aquesta aventura el màxim possible, que apreneu a sobreviure dia rere dia i que sobretot no perdeu el somriure i no perdeu els ànims per continuar l'aventura.
Sovint la bellesa dels paisatges es troba només als ulls de l'espectador. Quin Sant Jordi més bonic has vist tu.
M'alegro que els ànims millorin.
Estem aquí empenyent!
gràcies la prima, és genial això de saber que les distàncies són relatives i que hom pot estar lluny i aprop alhora.
petitacriatura, hi ha moments en què sóc capaç de sentir les vostres empentes. Gràcies
Publica un comentari a l'entrada