![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMtv46Wh2XAfXve-XPP_7_mhTzFDjZfeKW3uIfQU0HoRLrsLOVUtXzTMG0MqpKktBdHQkqlA6SRscWCxahfubtiiF5bHBxkjfw51_Ok_Tk3LB5RYYQ-1-04PLv1_RApBzgH6nxNn5p0f0/s320/pescador.jpg)
Salpem!
Jeje ara si que ja va de debó, demà avui és el gran dia. Potser no és una opció gaire intel·ligent estar-me de festa fins altes hores de la matinada tinguent en compte el que m'espera... però actuar de forma mesurada i intel·ligent tampoc és gaire usual en mi.
4 comentaris:
Finalment el dia de la vostra partida ha arribat. Enrere queden dies de nervis, nits de neguits, hores de preparacions i estones de planificacions. Ara ja nomès queda remar, pedalar i caminar cercant Íthaca. Els menys afortunats, que ens quedem a terra, no sense ganes de poder-vos acompanyar en aquest vibrant viatge, us anyorarem.
Espero que els vents us siguin favorables, que el sol us acompanyi, que les sirenes no us separin del vostre camí i que les estrelles us relaxin en la nit.
Som-hi!! Molta sort, valent, i gaudiu al màxim l'experiència!
Bé... se'ns dubte que l'important és el camí i en el que en ell aprens... les fites estan bé per no rendir-se però qualsevol punt que sigui anar més lluny del que mai has anat o pensat que gosaries anar és una fita prou important.
Ànims i a no rendir-se... i sobretot... "vigila les teves pases "petit" hòbbit" :P
mohica no et preocupis, nosaltres ja pensem (d'en tant en tant) en els que us heu quedat a terra.
gràcies petitacriatura, la veritat és que intentaré gaudir al màxim possible de cada instant.
yawara, gràcies per la teva visita; ja miraré de vigilar els meus passos... però ja saps tu que a vegades és massa difícil...
Publica un comentari a l'entrada